Tots hem sentit a parlar dels criteris ESG en les inversions, és a dir inversions responsables des d’un punt de vista Mediambiental, Social i de bon Govern
Arran del Acord de París de 2016 sobre canvi climàtic s’impulsen propostes reguladores sobre finances sostenibles que s’aniran aprovant i implantant
El passat 10 de març va entrar en vigor en la seva primera fase la normativa SFDR (Reglament Europeu sobre la divulgació relativa a la sostenibilitat) en què obliga a les gestores d’actius a definir les polítiques ESG i divulgar-les en els documents precontractuals.
La dificultat està en la disponibilitat de les dades ESG, donat que els RTS (Estàndards Reguladors Tècnics) promoguts per la unió europea tindran una aplicació posterior, i per tant, s’ha deixat un període de “no aplicació obligatòria”… és allò de la manca de sincronia entre diferents organismes.
Per altra banda, tampoc estan clares el conjunt de lleis que establiran el que és sostenible o no, serà el reglament de taxonomia l’encarregat d’establir criteris harmonitzats per determinar si una activitat és ambientalment sostenible o no.
Paral·lelament, l’objectiu de la regulació de MIFID II (encaminada a la protecció de l’inversor) obligarà les entitats a demanar sobre les preferències de sostenibilitat als seus clients i, els que hagin expressat preferència per productes ESG, no se’ls podrà oferir productes que no compleixin. En definitiva, és una manera d’incentivar l’oferta d’aquest tipus de productes amb segell ESG estimulant la demanda.
Celebrem que es facin passos per fer valdre la sostenibilitat mediambiental i les bones praxis en les activitats empresarials, tot el que es faci en aquests aspectes és positiu. Hem de promoure aquests valors, no només des d’un punt de vista comercial sinó amb un compromís ferm per avançar cap a una societat millor, i tot el referent a l’activitat econòmica i les seves relacions socials n’és la peça clau en aquesta societat
Estem tot just a l’inici, i hem de ser conscients de la dificultat que implica la seva implementació. Només la unificació de criteris del que és sostenible o no crearà divisió entre els que creguin que és massa estricta i els que pensin que la norma s’ha quedat curta.
Només un exemple que mostra la dificultat en l’establiment de criteris:
Repsol, negoci basat en el petroli, a priori costa pensar que pugui ser una empresa sostenible des d’un punt de vista mediambiental. Segons dades de la CNMV, un 32% de les accions estan controlades per institucions que segueixen criteris ESG. Tot i el gir “verd” anunciat en el pla estratègic de Repsol, possiblement hi ha inversors que preferirien no invertir en Repsol, però en canvi, tot i triar fons amb segell ESG és possible que aquests tinguin Repsol en la cartera, el BlackRock Systematic ESG World Equity Fund n’és un entre molts.
La manca d’informació sobre les polítiques ESG de les companyies és el principal obstacle pels gestors a l’hora de triar empreses que compleixin, mentre la legislació avança en aquest sentit en pro a una millor informació, l’estratègia adoptada per molts és l’exclusió d’aquells sectors més controvertits, tals com el tabac, el joc, la pornografia les armes o l’alcohol.
Des del meu punt de vista estem molt verds ( i mai millor dit), se’n parla molt, en alguns casos amb un objectiu comercial… espero que el segell “ESG”, pel be de tots, no esdevingui una homologació més entre tantes.