Després d’un llarg període de sequera, portem una setmana de pluges abundants. Tot i que poden interferir en algunes activitats, tots coincidim que són molt benvingudes, ja que ajuden a garantir reserves per al futur.
En els mercats financers passa una cosa similar: quan es produeixen desajustos entre les cotitzacions i les valoracions—és a dir, quan les cotitzacions pugen però els beneficis no evolucionen en la mateixa mesura—els ajustos en forma de caigues de les cotitzacions poden generar neguit a curt termini, però resulten saludables a llarg termini.
Després d’un 2024 plàcid, però avorrit, aquest 2025 ha començat amb moviments interessants tant en renda variable com en renda fixa.
Renda variable
D’entrada, la borsa americana està caient. Malgrat la rellevància mediàtica de les caigudes, la correcció és moderada, i els valors que més van pujar el 2024 ara lideren la baixada.
No crec que les causes siguin aqui, pero n’esmento els arguments que veiem publicats:
- Les polítiques d’immigració i comerç internacional de Trump afegeixen incertesa i han debilitat la confiança del consumidor, les vendes minoristes i les vacants d’ocupació.
- Les perspectives de creixement del PIB. Per exemple, les previsions del GDPNow de la Fed d’Atlanta han passat d’un +2,3% el 26 de febrer a un -2,4% aquest divendres.
- Tot i que cal interpretar-ho només com un senyal d’alerta, en general veiem un deteriorament dels indicadors macroeconòmics. No és significatiu, però sí suficient per despertar de nou la hipòtesi—recurrent en el temps—d’una possible recessió als EUA.
Davant d’un augment de la incertesa, les empreses posposen plans d’inversió i les famílies prioritzen l’estalvi sobre el consum.
Des d’un punt de vista d’inversió, la incertesa empeny els mercats cap a actius “refugi” en lloc del creixement. Per tant, no ens han de sorprendre els últims moviments: el mercat no està reaccionant de manera irracional, ja que les caigudes no són generalitzades, sinó selectives.
Les empreses que, amb la confiança en màxims, cotitzaven a múltiples molt elevats ara veuen com la menor confiança qüestiona les seves expectatives, fet que les porta a valoracions més realistes.
Això podria ser un problema si faltessin alternatives, però hi ha moltes empreses que actualment cotitzen per sota del que històricament es pagava per elles, i aquests capitals que surten es redirigeixen cap a negocis més resilients als canvis del cicle econòmic
Mentre que l’S&P 500 acumula una caiguda superior a l’1,65% en el que portem d’any, la borsa europea ha pujat un 14,75%. Excepte Apple, la resta de les Set Magnífiques estan corregint liderades per Tesla que ja ha retrocedit un 45% des dels seus màxims.
Tot i això, en l’últim any, el comportament de l’S&P 500 encara és superior al de la borsa europea. Aquest diferencial s’està reduint i probablement continuarà estrenyent-se.
És un moviment esperat: en l’anterior newsletter, “2025: On i com invertir?”, ja comentàvem la necessitat de diversificar en diferents estils de gestió més enllà de la moda d’indexar-se a l’S&P 500.
Aquest gràfic elaborat per inbestMe mostra clarament el cicle liderat per empreses grans i de creixement iniciat el 2010. Aquests diferencials de rendiment no són infinits, i altres sectors o regions poden agafar el relleu.
Actualment, Europa lidera aquesta rotació, seguida, en menor mesura, per les petites i mitjanes empreses, que també parteixen de valoracions atractives.
Per posar-ho en context, l’S&P 500 cotitza a 26,4 vegades el benefici previst per al 2025, mentre que a Europa aquest múltiple és de 14,7 vegades, lleugerament per sota de la seva mitjana històrica.
És cert que la composició de l’índex americà—amb empreses de creixement com a protagonistes—pot distorsionar aquest múltiple, i podem debatre si està justificat o no. El que no admet discussió és que les accions europees no mostren cap sobrevaloració significativa.
I no només Europa en pot prendre el relleu, si mirem el període 2000-2010, l’anomenada dècada perduda de l’S&P 500, els mercats emergents van revaloritzar-se un 245%.
No parlem de “caigudes de les borses”, parlem de “correcions en alguns valors” encara que, de ben cert, tenen un pes molt important en el seu conjunt.
Renda fixa
Amb la recent baixada de tipus, els bons a llarg termini han reaccionat amb una pujada de rendibilitat. La corba de tipus s’està positivitzant i el diferencial amb els tipus d’EUA s’està reduint. Dit d’una altra manera, el mercat s’està “normalitzant”, ja que els tipus a llarg termini han de superar els de curt termini.
Aquest moviment descompta que el terra de les baixades de tipus és proper. De fet, el discurs de Lagarde ja anava en aquesta direcció. Aquest fet no encaixa amb un escenari de recessió.
Estem assistint a un canvi de dinàmica entre els grans blocs econòmics: després d’una dècada de lideratge dels EUA, ara Àsia desprès de 5 anys estancada i Europa—que portava encara més temps a l’ombra—estan agafant el relleu.
Resumint…
- Correcció saludable de les Set Magnífiques (empreses grans i de creixement als EUA).
- Oportunitats en altres tipus d’inversió: valors defensius europeus, empreses value globals, small caps i emergents.
- Preparació per aprofitar oportunitats en empreses de creixement: de moment, som a l’inici de la correcció; algunes ja s’apropen a preus raonables, però és probable que veiem més rebaixes. Cal evitar precipitar-se i entrar progressivament.
- Positivització de la corba de tipus: convé esperar abans d’invertir en renda fixa amb venciments superiors a 3 anys per tal de millorar la rendibilitat.