A l’abril d’enguany l’FMI va rebaixar les previsions de creixement mundial, a l’agost els mercats borsaris varen patir una petita correcció, des d’ençà que no ha parat el degoteig de notícies macroeconòmiques negatives.
L’FMI va rebaixar de nou les seves previsions a l’octubre…i s’ha instal·lat en l’opinió publica el sentiment i convicció que estem a les portes d’una recessió imminent “Que viene el coco!”.
En tertúlies polítiques o en altres àmbits ho donen com un fet, amb el risc de generar l’autocumpliment, o, si més no, escampar un estat d’ànim que no està en línia amb la realitat de les dades, però ja se sap, els éssers humans tendim a vegades a l’autoflagel-lació.
Heu sentit algú anunciant la crisi? Segurament afirmava que ja es nota al carrer. Amb aquestes premisses, si sou dels que no seguiu els mercats borsaris (com la majoria) i us demanessin com creieu que va la borsa la resposta seria “Va Fatal!!!”
Doncs no. La borsa americana a màxims històrics i la majoria de borses europees amb pujades superiors al 15% aquest any.
Que passa?
Doncs no passa res. Almenys res que no hàgim viscut anteriorment.
Potser faig una lectura simplista, no nego la crítica, però ho veig així:
No oblidem que una cosa és el “valor” i l’altre el “preu”. Un exemple l’hem viscut la setmana passada amb l’OPA de la borsa Suïssa sobre la BME, la seva oferta sobrepassa en un 30% el preu que cotitzava en aquell moment. Els analistes coincideixen que el preu ofert, ara si, s’ajusta al seu valor. (La pregunta és. Doncs perquè cotitzava un 30% per sota? )
El motor real que dóna “valor” a les empreses són els seus beneficis, la correlació entre beneficis (traslladat a l’entorn macroeconòmic el PIB) i les borses és total (ho podeu veure en el gràfic adjunt).
I perquè pugen ara?
Doncs perquè els beneficis de les empreses han continuat pujant aquests últims anys i les borses no ho han fet en la mateixa mesura, i ara, tot i la previsió d’un alentiment aquest no és suficient per tancar aquesta diferència.
I és general?
Doncs no… Hi ha sectors que cotitzen correctament, altres per sobre del que tocaria i encara n’hi ha molts que estan per sota. A partir d’ara cal ser selectiu, i no invertir amb el que ha pujat més sinó tot el contrari.
Veiem una sobrevaloració en start-ups i en renda fixa, dopats per la política monetària… i això es una font de risc. En empreses de creixement n’hi ha força de cares però en canvi en empreses de valor, empreses que reparteixen dividends, moltes petites empreses i d’alguns sectors “estratègics” estan encara barates.
La política monetària ja ha fet tot el que podia fer i no ha aconseguit els objectius desitjats, i no podem descartar, i és desitjable, un petit repunt dels tipus d’interès. Ara pot venir l’etapa de les polítiques fiscals i aquí s’obra una nova oportunitat a empreses de sectors relacionats amb la sostenibilitat, la mobilitat, construcció, smart citys, robòtica, etc..
Ah!!! I no patiu per la propera recessió… Arribarà quan no se’n parli.